​​​“Vestigi” evoca la petjada del temps en diàleg amb l’espai, explorant ordre i natura, permanència i efimeritat. La termoargila, amb la seva geometria modular, expressa la racionalitat i el pes de la matèria, mentre que les flors evoquen la fragilitat i la transformació constant. Junts, creen una harmonia on estructura i delicadesa es troben, oferint una nova lectura simbòlica i espacial.

​

L'instal·lació efímera es va dur a terme a la sala Pia Almoina del Col·legi d’Arquitectes de Girona i explora la relació entre arquitectura i natura a través del rastre que deixa el temps. El projecte parteix de la voluntat de generar un diàleg simbòlic dins d’un context institucional, on l’arquitectura s’entén habitualment com a disciplina ordenada i permanent.

​

La termoargila, convertida en protagonista, representa l’ordre i la permanència, però també ofereix una estructura capaç d’acollir vida. En els seus buits s’hi integren testos de lavanda, que aporten fragilitat, aroma i vitalitat, establint un contrast amb la rigidesa del material. Al centre de la instal·lació, un arbre sec pintat de blanc actua com a peça escultòrica i metàfora del pas del temps, un vestigi que convida a la contemplació i a reconèixer la bellesa en allò transformat.

​

A través d’aquesta convivència entre el material constructiu i la vida vegetal, la proposta obre una nova lectura simbòlica: la natura no és només resistència, sinó també força transformadora que humanitza l’arquitectura. L’espai esdevé així un escenari per a la reflexió, on allò construït s’obre a la vulnerabilitat i a la bellesa del canvi constant. ​​